En Jordi a Leningrad

En record als herois

2009-08-24T20:16:00.000-07:00

El setge de Leningrad és un dels més coneguts de la història. Durant gairebé 3 anys, els nazis va assetjar la ciutat que portava el nom del líder de la revolució bolxevic del 1917.

3 anys de dificultats, gana, mort, destrucció. 3 anys de resistència heroica.

Aquest fet és recordat en diferents espais de la ciutat.

A l'entrada sud de la ciutat, abans de la casa dels Soviets, hi ha un gran monument als resistents del setge de Leningrad, on soldats, treballadors i treballadors es disposen a defensar la ciutat de Lenin, com a línia de front, deixant a la rereguarda la mort pels bombardejos nazis, representada per una dona i un soldat que tenen en els seus braços a infants morts.

Diferents torxes i plaques aporten la part més mística de l'espai enorme. És una obra soviètica 100%.

Als soviètics els agradava recordar els herois morts en la lluita. A més del monument a l0heroica defensa de Leningrad, també hi ha, en el Camp de Mart, un espai de record als morts de la Guerra Civil que va enfrontar revolucionaris i reaccionaris.

Una gran ciutat

2009-08-23T19:59:00.000-07:00

La ciutat té molts monuments (a polítics i a homes i dones de la cultura), museus, rius i ponts i jardins.

Els monuments són plurals, com ja he dit abans.

Els museus alguns estant plens (Hermitage, per exemple) i d'altres no tant (el de Sergei Kirov i el de la policia política, per exemple).

Els ponts i els rius, els més xics i el Neva enorme, li donen un toc especial a la ciutat coneguda com la Venècia del Bàltic.

I els jardins, tots, tots i tots, estan immaculadament nets, són grans i tranquils, on la gent, sobretot el cap de setmana, hi va a passejar amb la parella, amb la família, amb els amics o bé acompanyat d'una lectura.

Leningrad, un té la sensació que és una ciutat feta pel gaudi de les persones en ser-hi, en sentir-la, en viure-la, en compartir-la.

Davant una estàtua de Pushkin, de Gorki, de Lenin o de Catalina II, no et sents amenaçant per la voràgine d'una ciutat gran. I és que Leningrad, és que Sant Petersburg, no és una ciutat gran, malgrat que camines que caminaràs. No és una ciutat gran, sinó que és una gran ciutat.

Menjar: bo

2009-08-22T19:41:00.000-07:00

Leningrad, si fas vida de rus, és una ciutat barata per un europeu (occidental).
El tabac és realment barat (37 rubles un Camel - 1€=45 Rubles -). La Coca Cola és més barata que l'aigua. La roba, però, és cara, fins i tot més cara que a Catalunya.
El metro és barat, molt! Un viatge amb el metro més profund del món (2 minuts i mig baixant escales mecàniques) val 20 rubles.
El menjar és deliciós i si fas àpats com els russos et surt molt econòmic, lluny dels preus de casa nostra. Què mengen els russos? moltes coses, és clar, però si hagués de dir quatre coses típiques, diria les sopes (de tot i barrejat), amanides (de tots tipus i normalment amb maionesa), els blinis (creps farcits normalment de carn) i els pelmenis (raviolis fets per ells farcits de carn, o puré de patata, formatge i/o bolets). Després hi ha carns i exquisits peixos.
Salses: bàsicament la nata, la crema de llet espessa.
Els dinars són ràpids i els sopars, normalment més lents, sobretot el cap de setmana, que es fan amb grups, amb molta rauxa i molt vodka. Potser va lligada una cosa amb l'altra...
Impressionant el sopar del divendres, en un restaurant rus, amb un cantant (caucàsic) en directe cantant música lleugera russa i membres de diferents taules ballant entre ells. Quin ambient, quina festa, quant de vodka...
Interessant la introducció en la cuina georgiana, molt gustosa.
Bé, tampoc hi va faltar la tradició dels meus viatges...

ciutat cosmopolita, ciutat classista

2009-08-21T19:15:00.000-07:00

Leningrad és una ciutat cosmopolita. Cosmopolita post-soviètica, és a dir, que hi conviuen persones de diferents ètnies, nacionalitats i religions, però de l'àrea de l'antiga URSS.

És fàcil veure centre-asiàtics amb els ulls axinats i caucàsics amb la pell bruna o el cap en forma quadrada, enmig de russos pàlids.

Havia llegit que hi ha bastant aversió als caucàsics, sobretot des de les guerres de Txetxènia. Però el menyspreu de metròpoli cap als indignes colonitzats ja fa molt de temps que s'aplica a Rússia amb els indígenes del Càuques.

Però més de ser cosmopolita, la ciutat també hi ha moltes diferències entre classes socials. Els rics (probablement enriquits gràcies a les privatitzacions obscures de Ieltsin) tenen cotxes ostentosos que exhibeixen amb una conducció temerària i agressiva.

Els grup més subalterns són clarament els immigrants centre-asiàtics i caucàsics (la majoria condueixen Lada soviètics, semblants al Seat 124!!!) i, atenció, les àvies.

No són poques les que veus venent joies barates, mocadors o verdures en diferents cantonades, així com demanar caritat, però en aquest cas, molts pocs cops.

Els qui van treballar tota la vida han quedat sense pensions dignes un cop ha caigut l'estat soviètic i els que se'n surten millor són les que van enriquir-se a costa de la caiguda de l'aparell estatal soviètic, però a l'ombra d'aquest. Quina ironia històrica.

Ara bé, a la ciutat del riu Neva, veus majoritàriament persones de classe mitjana, més de tall popular en els barris de tall soviètic.

Però també vàrem poder està en un barri molt humil, amb un enorme mercat on es venia de tot i de res, però amb gran quantitat.

Misèria no se'n veu a Sant Petersburg, però les diferències classistes són clares i definides, ni que sigui per la olor a pneumàtic cremat.

Els fills predilectes de la ciutat: Pere El Gran, Putin (i Medvedev) i Sergei Kirov

2009-08-20T20:55:00.000-07:00

Leningrad està orgullosa dels seus fills. Bé, és una ciutat orgullosa de sí mateixa.

No s'amaguen de reivindicar els polítics fills de la ciutat, o pare, com el cas de Pere El Gran.

També hi ha el president actual i Vladimir Putin, ambdós són fills de la ciutat i ens ho van recordar en un tour pel riu Neva.

Per cert, el president de Rússia és Dimitri Medvedev. És que sempre s'oblidaven de dir el nom, a diferència de Putin...

Un altre polític recordat no és fill de la ciutat, bé si un cas fill adoptiu. Va ser un estalinista, Sergei Kirov (wiki), home de confiança de Stalin que va acabar assassinat per l'esquena al 1937, després que li haguessin proposat substituir a un Stalin cada cop més autoritari.

La seva mort va colpir tota la ciutat i va donar el tret de sortida al Terror de Stalin, una purga colossal dins el Partit Comunista.

Kirov té un museu propi, és al seva residència, un pis. Allà hi podem trobar el seu despatx, la seva biblioteca de 40.000 libres (alguns de prohibits per la censura), els seus trofeus de caça, el seu bany am banyera i bidet, la seva nevera, la cuina , el dormitori, ...

A més també hi ha exposicions temporals (n'hi havia una sobre la infantesa en temps de Stalin) i una exposició sobre el temps de Kirov, amb la primera màquina d'escriure de la URSS inclosa.

Les treballadores eren unes simpàtiques velletes que no ens deixaven vigilar, això sí, sempre amb un somriure, a diferència de les velletes del museu de la policia política.

L'Hermitage, la presa del Palau d'Hivern per la cultura

2009-08-19T20:39:00.000-07:00

A més de menjar-se nens, els bolxevics van declarar la col.lecció privada dels tçars, la de l'Hermitage, en Museu Estatal i el poble va poder gaudir de les magnífiques obres d'art fins llavors privilegi de l'aristocràcia.

El museu ha anat augmentant, entre d'altres coses pel botí de guerra pres a l'Alemanya nazi.

L'Hermitage està situat al Palau d'Hivern, a la Plaça dels Desembristes (enorme!). La presa del Palau d'Hivern és el símbol de l'accés al poder part dels bolxevics. Que situessin en aquest palau tçarista l'Hermitage i l'obrissin a tots els ciutadans soviètics també va ser una presa de poder simbòlica de la cultura.

Quan hom és dins del Museu no sap si admirar les obres d'art que hi ha o el palau en sí, amb totes les seves gales, els detalls, les escultures, els tapissos, les làmpades o els parquets.

És tot un aclaparament dels sentits.

Sant Petersburg/Leningrad

2009-08-18T20:15:00.000-07:00

Leningrad és Sant Petersburg i Sant Petersburg és Leningrad. Tot es refon en una sola ciutat.
Sant Petersburg la funda el tçar Pere El Gran, amb la intenció de fer una nova capital per una nova Rússia, més europea.

És per això que la figura de Pere El Gran és arreu i és un dels personatges, si no el que més, apreciat de la ciutat.

Aquesta està plena de cases i palaus d'estil barroc i neoclàssic de l'època imperial, amb grans esglésies i estàtues de tçars i generals que van vèncer a Napoleó.

Però en la ciutat també hi ha nombrosos monuments i simbologia soviètica, a més dels barris a l'estil soviètic, amb blocs (alguns gens lletjos, d'altres molt) de pisos.

Una placa del fundador de la Cheka, precursora de la temible NKDV de Stalin i de la KGB perversa de les novel.les d'espies occidentals, el polonès Djerdzhinski, conviu amb una estàtua d'Alexandre II. La falç i el martell apareix omnipresent acompanyat d'àguiles bicèfales imperials.

Sembla que la ciutat no avorreixi cap període del seu passat i els seus ciutadans miren encuriosits tant si tires una fotografia a Alexandre II com Lenin.

Hi ha qui dirà que tenir a Lenin en una plaça és com tenir a Franco, no crec que sigui el mateix i segurament Alexandre II s'assemblaria més a Franco que no pas Lenin.

Qui ens dóna la benvinguda?

2009-08-17T21:03:00.000-07:00

Arribem a l'aeroport de Pulkovo, al sud de Leningrad, ciutat actualment coneguda per sant Petersburg.

El viatge ha estat menys llarg del que pensava, malgrat fer escala a Vienna, ciutat que es diu com la cadena catalana de restaurants d'entrepants germànics (o no). M'he passat la major part de vol dormint, ja que no havia dormit l'anterior nit, doncs el taxi ens venia a buscar a les tres i pico de la matinada...

Un home de negre porta un cartell "Casals Jordi". Anem amb ell, i després de saltar-nos els consell preventiu de la Grip A, li dono la mà. Ell també ho fa.

Va a buscar el cotxe fora de l'aparcament (per no pagar) i ens recull, per portar-nos cap a la ciutat de Pere El Gran i de Lenin.

Comencem a veure edificis, penso quin serà l'element que ens donarà la benvinguda.

Veig un cartell amb tonalitats roges, uns cabells despentinats, una barba punxeguda i unes ulleres... és Trotski? Trotski ens dóna la benvinguda a la ciutat de Lenin?

No, és el Coronel Sanders de Kentucky Fried Chicken.